Riot über alles

Des de fa gairebé vint anys Riot Über Alles pinta cares. Rostres. Fesomies. Caretes a tort i dret. Obsessivament. El cos i l’entorn són opcionals.

El capitell il·lustrat, la raó de la màscara, etc. Quasi tots en portem una. De cara.

El joc òptic que a vegades provoca la llum —i l’ombra—, la cerca involuntària d'(a)simetries, la necessitat de definir la síntesi de la diferència en tot ésser-viu-amb-ulls. I després la deformació lúdica, l’acudit monstruós dels miralls de fira, l’última certesa que només despunta a vegades.

Després d’aquest discurs de sortida, l’autor submergeix en àcid la paorosa semiòtica que (a vegades) ens nega el mirall. Amb pàtina com de Grand Guignol i amb un humor regurgitat molts cops, aquesta exposició anomenada “Horrabin!” recull collages, pintures, tècniques mixtes i impressions digitals que, per a bé o per a mal, ens observen darrere el vidre.